divendres, 24 de febrer del 2017

La Plataforma per la Família explica la situació amb els horaris i demana les millores de la Reforma Horària

El President de la Plataforma per la Família Cataluny-ONU durant la seva intervenció a l'acte.


En el marc de l’acte “Les oportunitats de les famílies amb la Reforma Horària” celebrat ahir a Barcelona, diverses associacions de famílies han explicat els reptes amb què es troben les famílies avui en dia amb els actuals horaris i quines oportunitats els pot oferir la futura aprovació de la Llei de Reforma Horària i el Pacte Nacional per la Reforma Horària.

A l’acte, que va comptar amb una cinquantena d’assistents, hi van participar la directora general de Famílies de la Generalitat de Catalunya, Roser Galí; Cristina Sánchez-Miret, doctora en sociologia i membre del CARH; el president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, Daniel Arasa; la presidenta de la Federació Catalana de Famílies Monoparentals, Sonia Bardají i un membre de la Junta de l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC), Alejandro Gasch. Per part de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), hi va intervenir el seu president, Josep Carné, que va presentar la nova infografia de Reforma Horària “Per què la gent gran necessitem la reforma horària” en la qual hi ha participat FATEC.  L’acte va ser conduït per la directora general de l’Associació Salut i Família i membre del CARH, Elvira Méndez.

A més, a la jornada el president d’honor de la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios i d'ARHOE, Ignacio Buqueras i Bach va presentar el llibre “Memoria Histórica -2001/2015- de la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles – ARHOE”. 

Roser Galí, directora general de Famílies de la Generalitat, va explicar que amb la reforma horària “no es parla només d’horaris recomanats a les famílies d’esmorzar, dinar o sopar” sinó que es tracta “de quins són els horaris i quins són els usos del temps i de la família”. A més, Roser Galí va dir que “es tracta de la priorització dels usos del temps dintre de la família. I això no es canvia amb la llei i un canvi cultural –va continuar Galí.-Hi haurà gent que no podrà decidir de forma lliure perquè les seves circumstàncies no els permeten escollir. Però aquest és un primer pas, necessari però no suficient i hem de fomentar que hi hagi aquests canvis fomentant-los.”

Cristina Sánchez-Miret, sociòloga i membre del CARH (Consell Assessor per a la Reforma Horària) va subratllar: “Amb l’organització social del temps que tenim ens estem malmetent la vida.” I va afegir que “(amb la reforma horària) no anem a una uniformització del país, però sí hi haurà la possibilitat de què cadascú, dins les seves circumstàncies personals, individuals i familiars pugui organitzar millor la seva vida.”

Sonia Bardají, presidenta de la Federació Catalana de Famílies Monoparentals va explicar algunes de les problemàtiques de les famílies monoparentals amb els actuals horaris, com és la necessitat dels sopars en família, que la gran majoria de les famílies monoparentals estan integrades per mares i “moltes estan troben en situació d’extrema pobresa”. Bardají també va destacar la importància del fet que les famílies monoparentals puguin fer “algun dels àpats conjuntament ja que es donen molts casos de malnutrició i d’obesitat”. A més, va denunciar que les mares soles de les famílies monoparentals pateixen “moltes situacions d’estrès, emmalalteixen perquè no poden més i s’estan donant més casos de càncers de pit en aquest col·lectiu.” Tanmateix Bardají va demanar que l’escola hauria de ser una eina d’acompanyament, extraescolars gratuïtes pels infants de famílies monoparentals, la possibilitat de poder treballar des de casa i les bonificacions fiscals per a empreses. Per a les famílies monoparentals, la flexibilitat horària “és un punt bàsic però ha de ser flexibilitat laboral i escolar, ja que la salut és un factor clau en el col·lectiu”, va concloure.

Daniel Arasa, president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU va demanar que s’hauria de denunciar més els casos en què les dones pateixen discriminació a la feina. “Hi ha dones que han estat acomiadades del treball per demanar reducció de jornada, canvi d’horaris, etc. I això no es diu molt –va explicar Arasa-. Quan una dona entra a treballar a una empresa li demanen si vol tenir fills i inclús es donen casos d’assetjament laboral perquè acabi sent ella mateixa la que marxi de l’empresa”, va assenyalar.

Per part de FANOC Alejandro Gasch, membre de la Junta, va subratllar la necessitat de disposar d’un component de “conscienciació personal a les empreses i els treballadors, més enllà de les entitats i els poders públics”. Per FANOC, els poders públics han d’ajudar a on no arriben els treballadors i els empreses.
 

Josep Carné, president de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) va enumerar algunes de les dificultats amb què es troba el col·lectiu de gent gran en l’actualitat, com són que han de portar i recollir els nets a l'escola al matí, migdia i tarda; donar-los dinar, berenar i sopar, “sovint a càrrec de la pensió minsa dels avis”; intentar córrer darrere nens petits que s'escapen  de la mà dels avis; problemes de salut, cansament, dolors i estrès per haver de cuidar els nets i el canvi de rol, ja que “abans els avis gaudien del nets i els pares els educaven, i ara el avis han de educar els nets i els pares gaudir-los els caps de setmana.” Finalment, Carné va destacar un dels aspectes que "més preocupa" el seu col·lectiu: “La pèrdua de llibertat de no poder aplicar la vida de jubilats” que pensaven dur a terme quan es van jubilar, per a fer activitats tant lúdiques com culturals, i va sol·licitar la “necessària sincronització dels horaris a on estiguin presents les empreses, les institucions i els actors socials i culturals, i entre ells hi ha de ser la gent gran –va demanar Carné- perquè hi estem molt involucrats.”

Ignacio Buqueras i Bach va presentar el llibre “Memoria Histórica -2001/2015- de la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles – ARHOE”, una memòria telegràfica en 400 pàgines dels 847 actes que ha dut a terme la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles des que es va fundar, el 2001. Buqueras i Bach va destacar quatre mesures per a millorar els actuals horaris: a la funció pública les jornades laborals haurien de finalitzar no més enllà de les 17-18 h; el ‘prime time’ de les TV hauria de finalitzar com a màxim a les 12 de la nit; cal potenciar la conciliació i coresponsabilitat i des de la mateixa escola “s’ha d’anar mentalitzant i avançant en el tema dels horaris.” Per Ignacio Buqueras, “si Espanya és líder europeu en baixa natalitat, en separacions matrimonials i en fracàs escolar té molt a veure amb els horaris.” A més, Buqueras va destacar la importància de Catalunya com a lloc de referència amb la reforma horària.