diumenge, 14 de maig de 2017

La Plataforma homenatja a Cecília Bosch i Chema Postigo


La Plataforma per la Família Catalunya-ONU ha fet el dia 5 de maig de 2017 un homenatge a Cecília Bosch, que va ser vicepresidenta de la Plataforma, i a José María (Chema) Postigo, pare de la família més nombrosa d’Espanya i actiu col·laborador d’organitzacions familiars.

Cecilia Bosch va morir el 25 de novembre de 2016, i estava previst fer-li homenatge poc temps després, però la mort posterior del seu marit, Josep Puyol, va aconsellar ajornar-ho. Chema Postigo va morir el 6 de març de 2017, i es va preveure fer-li també abans el públic reconeixement, però va semblar oportú deixar passar unes setmanes.

En primer lloc es va celebrar una missa per les seves ànimes a l’Oratori de Santa Maria de Bonaigua, al que va seguir l’homenatge a la Sala d’actes.

Al presentar la figura dels dos homenatjats, el president de la Plataforma, Daniel Arasa, va senyalar que més important que qualsevol reconeixement humà era l’oració, i per això havien celebrat i ofert la missa, afegint que probablement Cecília i Chema ja seran amb el Pare, per haver estat dues persones profondament cristianes i molt entregades, i no els faran falta els sufragis, però aquests aprofitaran per a altres.

El president de la Plataforma va afegir que, malgrat la superioritat d’allò espiritual, no deixaven de fer un recordatori públic d’aquestes persones per la importància humana de que tots tinguem “referents” positius per la seva exemplaritat, perquè no abunden gaire en l’àmbit extern de la nostra societat, en la política, els espectacles, el món econòmic, esportiu, artístic, de la moda, el cinema, etc. Va senyalar que Cecília i Chema van ser dues persones que han deixat una gran petjada positiva i que les seves vides foren d’una gran generositat, afegint que “eren dues persones que no tenien problemes personals. Això no era de cap manera perquè tot els sortís bé, rodó, sinó perquè es dedicaven intensament als demés, a pensar en els problemes dels altres fins al punt que no tenien temps per a preocupar-se d’ells mateixos”.

Cecília, lluitadora contra la pobresa

Al referir-se específicament a Cecília el president de la Plataforma va exposar el treball realitzat amb la Fundació Escó, els esforços al Raval cada estiu per a donar esmorzar i dinar a 200 o 300 nens de famílies pobres durant dos mesos, la seva activitat a La Mina, a Badalona, la col·laboració amb l’Hospital de Mollet, etc., així com altres nombroses institucions, entre elles la pròpia Plataforma, en la qual va treballar intensament.

Daniel Arasa va recordar que Cecília va ser una gran lluitadora per la família, de manera especial en combatre la pobresa ajudant a les més necessitades, va resaltar l’ascendent que tenia sobre molta gent, la qual assistia als actes perquè ella els invitava i li estaven molt reconeguts pel que havia fet per ells. 

Fent referència a l’activitat pública de Cecília, el president de la Plataforma va recordar que havia militat a Convergència Democràtica i amb el que feia i amb les relacions que tenia hagués pogut ser diputada, regidora de Barcelona, directora general “i fins i tot potser consellera”, però ella sempre va rebutjar càrrecs i honors, per a dedicar-se a servir.

Van recollir l’estatueta del reconeixement dues filles de Cecília Bosch, Cecília i María del Mar Puyol, que van la fer referència a la gran estimació i entrega de la seva mare i que “l’únic retret que li puc fer es que es que dedicava tant als demés que no es cuidava d’ella mateixa”, va dir María del Mar.

Els va fer el lliurament de l’estatueta Pere Berengueras, membre de la Junta Directiva de la Plataforma i col·laborador de Cecília. 

Es de senyalar la presència de la mare de Cecília a l’acte. 

Chema i l’Orientació Familiar

Daniel Arasa va recordar que Chema Postigo era el pare de la família més nombrosa d’Espanya dels darrers anys, amb 18 fills, i que ell i la seva esposa, Rosa Pich-Aguilera, han estat persones entregades no solament als seus sinó també als demés, essent sempre exemple de lluita i d’alegria.

Chema no va tenir una vida familiar fàcil, ja que, entre altres dificultats, tres dels fills van morir, i uns quants més van tenir cardiopaties congènites.

“Un pot pensar, va dir el president de la Plataforma, que amb una família tan supernombrosa Chema i Rosa ja tindrien prou feina per a tirar endavant, que es tancarien en ells mateixos  i no hi hauria temps per dedicar a ningú més. Però no es van aturar aquí, sinó que van treballar pels demés en diversos camps, especialment en el de l’Orientació Familiar. De Chema se’n recorden des de Rússia o Polònia fins al Brasil o Estats Units perquè va anar allí a impartir cursos d’Orientació Familiar, ajudant a molts de pares en l’educació dels seus fills, en millorar les relacions al matrimoni i amb la resta de familiars, així com aprendre a afrontar i resoldre els problemes”.  Tanmateix, va recordar que Chema i Rosa feien arreu presentacions i conferències relacionades amb el seu llibre “Cómo ser feliz con dos, tres... hijos”, mostrant a les famílies que no han de tenir por a que vinguin fills, que cal rebre’ls amb alegria i que se surt endavant malgrat les dificultats.

Daniel Arasa va evidenciar el sentit pedagògic, la humilitat i amabilitat amb les quals Chema impregnaven totes les seves activitats.

Van recollir l’estatueta de mans del president de la Plataforma la vídua, Rosa, i un dels fills. El noi va expressar l’agraïment i el gran record que tenien del seu pare.

L’estatueta que es va entregar es una rèplica del Monument a la Família que les entitats familiars catalanes van erigir l’any 1996 i que està a l’entrada de la ciutat de Tortosa.

veure totes les fotos aquí