dimecres, 24 de maig de 2017

Raül Sánchez parla de la urgència d’aplicar polítiques familiars


Raül Sánchez, membre de la Junta Directiva de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, director executiu de FANOC, secretari general ELFAC (European Large Families Confederation) i ex director del Institut Superior d’Estudis de la Família de Universitat Internacional de Catalunya, va exposar les diverses polítiques familiars que es desenvolupen a Europa en una conferència sobre el tema de “Els ajuts a la família a Catalunya, a Espanya i a la Unió Europea”, dins del cicle sobre “Respostes de la Família davant reptes d’avui” organitzat per la Plataforma a la Sala d’Actes de l’Oratori de Bonaigua, a Barcelona.

El ponent va mostrar com a diversos països fa pocs anys ni tan sols s’havien plantejat tenir polítiques familiars, mentre que avui se’n han donat compte de la seva necessitat i fins i tot urgència, si més no per les greus perspectives que es deriven de l’hivern demogràfic, quan no hi ha relleu generacional i arran d’això perilla el desenvolupament econòmic i el pagament de les pensions.

Sánchez va senyalar que l’enorme caiguda de la natalitat, que a Espanya es va produir a partir de 1980 de forma dràstica, es un fenomen nou en la història, ja que sempre havia estat superior el nombre de naixements que el de defuncions, amb petites excepcions puntuals com en cas de guerres o catàstrofes. Ara, sense que s’hagi produït cap gran cataclisme, la natalitat cau a cotes mínimes, molt lluny de permetre el relleu generacional.  

El director de FANOC i membre de la Plataforma va fer una anàlisi de causes que poden influir en aquesta situació, des del problema de l’habitatge o la precarietat laboral fins el canvi derivat de la incorporació de la dona al món laboral i els nous valors. 

Va senyalar també que Espanya s’ha convertit en un paradís de la fecundació in vitro, degut a que com un elevat percentatge de les dones no tenen fills a les edats que son normals segons la biologia i esperen fins al darrer període de l’edat fèrtil, i al final recorren a aquella fecundació.

Per a Sánchez, la primera meitat del segle XX va ser la de la revolució de la dona per aconseguir el seus drets, la segona meitat del segle XX va ser la de l’ecologia, i la primera meitat del segle XXI hauria de ser la de la família.